Machiavelli, Niccolò, 1469-1527-Criticism and interpretation ; Political science-Translating.

Nadezhnostʹ matematicheskogo dokazatelʹstva -- Nadezhnostʹ logicheskikh norm -- Ontologicheskoe obosnovanie matematiki -- Sistemnoe obosnovanie matematiki.

I argue that the dual-process account of human learning rejected by Mitchell et al. in the target article is informative and predictive with respect to human behaviour in a way that the authors' purely propositional account is not. Experiments that reveal different patterns of results under conditions that favour either associative or rule-based performance are the way forward.

t. 1.Novoe mirovozzrenie i novai͡a teorii͡a nauki -- t. 2. [without special title].

Urielʹ Dakosta.--Filosofskai︠a︡ sistema Spinozy.--Sot︠s︡ialʹnai︠a︡ ėtika Mabli i Morelli.--Zhak Nėzhon i ego ateizm.--K voprosu o politicheskikh vzgli︠a︡dakh Zh.-B. Robinė.--"Sot︠s︡ialʹnai︠a︡ sistema" Golʹbakha i ee russkiĭ perevodchik XVIII v.--Tragedii︠a︡ russkogo materializma XVIII v. (filosofskie vzgli︠a︡dy A. N. Radishcheva).--I. P. Pnin i ego mesto v istorii russkoĭ obshchestvennoĭ mysli.--Filosofskie vzgli︠a︡dy dekabrista I︠A︡kushkina.

Literature; hermeneutics; theory, etc.; history and criticism.

Данная работа является попыткой рассмотреть проблему рациональности, главным образом, как проблему познания, не исключая при этом ее мировоззренческого и аксиологического аспектов.

Criticism and interpretation of Zawāhir al-ḥikam by Ḥasan ibn ʻAbd al-Razzāq Lāhījī, 1635 or 1636-1709 or 1710; Islamic philosophy - Early works to 1800; Shīʻah - Doctrines - Early works to 1800.

t. 1. Igry rynka -- t. 2. Torgovet︠s︡ v Khrame.

Автор предлагает читателю новую психоантропологическую концепцию человеческой агрессии. Анализируя последствие 4000 лет мировой истории, он приходит к выводу, что истоки агрессии заложены в нарастающей мутации души, деформации генофонда. Для специалистов.

Human rights and civil rights, Interpretations and construction of Law and ethics, Iran.

A vigorous discussion of the value problem is under way in our philosophical publications. The problems dealt with have included: whether values exist at all; if so, what they are; what the attitude of Marxist philosophers should be toward them; and whether it is necessary at all to develop a Marxist-Leninist value theory with a distinctive set of concepts. The Symposium on Values held in Tbilisi in 1965 resulted in differing and sometimes opposite viewpoints, which were delineated most clearly. In (...) the past five years, the journals Voprosy filosofii and Filosofskie nauki have published a considerable number of articles discussing the value question ], S. I. Popov, Laszlo Sziklai, D. D. Srednii [translated in Soviet Studies in Philosophy, VIII, 1 ], and V. P. Tugarinov and A. P. Fedosova, in our journal from 1963 to 1968). (shrink)

Questions revolving around the possibility and justifiability of reductive analyses of the concept 'not', lie at the heart of many of the problems in the philosophical interpretation of not-descriptions. In this thesis, I wish to show, by discussing various problems in the logic of not-descriptions, that, and why, reductive analyses must be unsatisfactory. Chapter 1, p. 1.

PENSAMENT POSITIVISTA A CATALUNYA és un conjunt d'estudis sobre la recepció al nostre país de les idees culturals, socials, polítiques i científiques del corrent de categories formulades per August Comte i Émile Littré. L'objectiu de l'estudi que es presenta és mostrar el marc històric i institucional —la funció instructora d'ateneus com el Centre de Lectura reusenc— en què es produeix l'evolució de la concepció positivista de la realitat. La recerca se situa en el context contemporani que abocarà a la industrialització (...) i a l'emergència del moviment obrer i republicà. Pel que fa a l'àmbit del pensament econòmic, el volum estudia el programa de Pere Estasén —relació entre política econòmica i territori—, que duu a plantejar la irrupció del positivisme a Catalunya com una estratègia explicativa que vincula les idees generals a la situació de la vida nacional, tant políticament (catalanisme regeneracionista) com econòmicament (proteccionisme com a via de modernització de les estructures productives). En aquesta línia de coneixement sociològic també cal destacar, com es planteja al llibre, un cert gir humanista del cientisme en l'àmbit de la cultura fisiològica representat per les Monografies Mèdiques. Finalment, arran de la lectura del text, el lector es pot arribar a formular un doble interrogant: si existeix un pensament positivista autòcton o bé si a quest pensament sorgeix de la formalització i aplicació de la idea de progrés en un context determinat. (shrink)